FAQ. Preguntes freqüents

2.1 Que són els distintius ambientals ?

El distintiu ambiental (etiqueta) es defineix a l’annex II del Reglament General de Vehicles, aprovat pel Reial decret 2822/1998, de 23 de desembre, en la redacció donada per l’Ordre PCI/810/2018, de 27 de juliol, per la qual es modifiquen els annexos II, XI i XVIII del Reglament general de vehicles, aprovat pel Reial decret 2822/1998, de 23 de desembre:

Distintiu B (groc):

• Turismes i comercials lleugers, classificats al Registre de vehicles com a gasolina amb nivell d’emissions Euro 3/III o dièsel Euro 4/IV o Euro 5/V (habitualment matriculades a partir de gener del 2000 i de dièsel a partir de gener del 2006).
• Vehicles de més de vuit places i de transport de mercaderies classificats al Registre de vehicles com a Euro 4/IV o Euro 5/V sense distinció de tipus de combustible (habitualment matriculats a partir del 2005).
• Motos i ciclomotors Euro 2 (habitualment matriculats a partir de 2003).

Distintiu C (verd):

• Turismes i comercials lleugers, classificats al Registre de vehicles com a gasolina amb nivell d’emissions Euro 4/IV, 5/V o 6/VI o dièsel Euro 6/VI (habitualment matriculats a partir de gener de 2006 i dièsel a partir de 2014).
• Vehicles de més de vuit places i transport de mercaderies, classificats al Registre de vehicles amb nivell d’emissions Euro 6/VI sense distinció de tipus de combustible (habitualment matriculats a partir de 2014).
• Motos i ciclomotors Euro 4 i Euro 3 (habitualment matriculats a partir de 2007).

Distintiu Eco:

• Turismes i comercials lleugers classificats al Registre de vehicles com a vehicles híbrids endollables amb autonomia <40 km, vehicles híbrids no endollables (HEV), vehicles propulsats per gas natural, vehicles propulsats per gas natural comprimit (GNC) o gas liquat del petroli (GLP). En tot cas, a més a més hauran de complir aquests paràmetres: vehicle de gasolina amb nivell d’emissions Euro 4/IV, Euro 5/V o Euro 6/VI o vehicle dièsel amb nivell d’emissions Euro 6/VI.
• Vehicles de més de vuit places i transport de mercaderies classificats al Registre de vehicles com a híbrids endollables amb autonomia <40 km, vehicles híbrids no endollables (HEV), propulsats per gas natural comprimit (GNC), gas natural liquat (GNL) o gas liquat del petroli (GLP). En tot cas, a més a més, hauran de complir que el nivell d’emissions del vehicle sigui Euro 6/VI sense distinció de tipus de combustible.
• Motos i ciclomotors amb categoria elèctrica HEV i PHEV i autonomia inferior a 40 km.

Zero emissions (blau):

• Ciclomotors, tricicles, quadricicles i motocicletes.
• Turismes, furgonetes lleugeres, vehicles de més de 8 places i vehicles de transport de mercaderies classificats al Registre de vehicles com a vehicles elèctrics de bateria (BEV), vehicles elèctrics d’autonomia estesa (REEV), vehicle elèctric híbrid endollable (PHEV) amb una autonomia mínima de 40 km o vehicle de pila de combustible.

La ciutadania, per saber si els afecta les restriccions de trànsit per a la ZBE, poden consultar el distintiu ambiental que correspon a cada vehicle al web de la Direcció General de Trànsit (DGT) introduint la matrícula seva matrícula.

https://www.dgt.es/nuestros-servicios/tu-vehiculo/tus-vehiculos/distintivo-ambiental

2.2 A qui afecten les restriccions ?

a) Vehicles de lliure accés, circulació i estacionament sense necessitat d'autorització municipal registral:

• Els cicles i bicicletes i els vehicles de mobilitat personal.
• Els vehicles amb distintiu ambiental corresponent segons calendari d’aplicació de l’annex 1.

b) Vehicles més contaminants, els quals no poden accedir a la ZBE:

La condició de «vehicles més contaminants» s’assoleix amb l’acompliment dels dos requisits
següents: 

• Estar inclosos en alguna de les categories de vehicles L, M o N.

Aquestes categories corresponen a la classificació establerta sobre l'homologació i la vigilància del mercat dels vehicles de motor i els seus remolcs i dels sistemes, els components i les unitats tècniques independents destinats a aquests vehicles.

Categoria L: Motos, ciclomotors, vehicles lleugers de 3 o 4 rodes.

Categoria M: Vehicles per al transport de persones (Turismes, autobusos, autocars...).

• M1: Amb vuit places màxim, exclòs el conductor. (=Turismes).
• M2: Amb més de vuit places (exclòs el conductor) i una MMA igual o inferior a 5 tones.
• M3: Amb més de vuit places (exclòs el conductor) i una MMA superior a 5 tones.

Categoria N: Vehicles per al transport de mercaderies (Furgonetes, camions, etc.).

• N1: Amb una MMA igual o inferior a 3,5 tones. (=Furgonetes).
• N2: Amb una MMA entre 3,5 i 12 tones.
• N3: Amb una MMA superior a 12 tones.
• No tenir assignat cap distintiu ambiental (etiqueta) segons la classificació dels vehicles pel seu potencial contaminant.

Sense distintiu ambiental (sense etiqueta):

Els vehicles que no compleixen uns requisits ambientals considerats mínims no rebran cap etiqueta de la DGT. Són els vehicles més afectats per les mesures de restricció o prohibició en la mobilitat.

• Turismes (M1) i furgonetes (N1) de benzina anteriors a Euro 3 (normalment matriculats abans del 2000).
• Turismes dièsel anteriors a Euro 4 (normalment matriculats abans del 2006).
• Motos i ciclomotors (L) anteriors a la Euro 2 (normalment matriculats abans del 2003).
• Autobusos (M2 i M3) i camions (N2 i N3) de gasolina i dièsel anteriors a Euro IV/4.

Podran circular per la ZBE de Reus els vehicles que disposin d’alguna de les exempcions i autoritzacions previstes a l’Ordenança, independentment que els correspongui distintiu ambiental de la DGT o no, sempre que estiguin donats d’alta al futur Registre de Municipal de Vehicles de l’Ajuntament de Reus.

2.3 És obligatori enganxar l’etiqueta del distintiu ambiental de la DGT al vehicle ? Em poden multar si no la porto ?

El distintiu ambiental és una etiqueta adhesiva que identifica els vehicles segons la classificació de la DGT. La col·locació de l’adhesiu és voluntària. En cas de voler portar-la enganxada, es recomana fer-ho a la part inferior dreta del parabrisa del vehicle per permetre’n la visibilitat. Les administracions amb competències en mobilitat i medi ambient, com és el cas de l’Ajuntament de Reus, mitjançant les càmeres de control podran conèixer la tipologia i classe de vehicle, la classificació ambiental i el tipus d’etiqueta que els correspon.

Els conductors que circulin sense l’etiqueta de la DGT col·locada al vidre, podran ser aturats pels agents dins la ZBE. En aquests casos, els agents passaran a comprovar la documentació del vehicle i la matrícula i verificaran si aquest està subjecte a les restriccions de trànsit.

2.4 Està previst en el futur que també es restringeixi l’accés a la ZBE als vehicles amb distintiu ambiental B (groc) ?

El Decret 132/2024, de 30 de juliol pel qual s’aprova el Pla de qualitat de l’aire, horitzó 2027, del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat, en l’article 21, apartat 1 subapartat a.2 indica que:

«Abans de l’1 de gener de 2028, les restriccions d’accés a les ZBE han d’incloure tots els vehicles amb etiqueta B»
L’Ordenança prorroga dos anys, fins al 1 de gener de 2030, les restriccions d’accés a les ZBE dels vehicles amb etiqueta B de les categories M2, M3, N1, N2 i N3.
 

2.5 Com es fa el control de vehicles a la ZBE ?

Es fa automàticament mitjançat càmeres que contrastaran les matrícules amb la correspondència del llistat de vehicles amb del distintiu ambiental de la DGT i amb el Registre de Municipal de Vehicles autoritzats.

El sistema de control automàtic, amb càmeres de lectura de matrícules a diferents punts d’entrada de la ZBE, facilitarà la identificació dels vehicles susceptibles de sanció.

2.6 Què passa amb els vehicles de matrícula estrangera ?

Tots els vehicles que circulin dins de la ZBE de Reus estan sotmesos a les mateixes restriccions, independentment del país de matriculació.

En aquest sentit, per circular per l’interior de la ZBE tots els vehicles de matrícula estrangera han de sol·licitar l’autorització i inscriure’s al Registre Municipal de Vehicles de Reus. Els vehicles amb homologació equivalent als distintius ambientals de la DGT poden obtenir autorització.

Així, a través d’aquest mecanisme, als vehicles de matrícula estrangera se’ls aplica la mateixa norma que a la resta de vehicles.

L’Ordenança contempla que podran accedir a la ZBE el nombre màxim anual de 24 dies sense necessitat de realitzar cap tràmit.

2.7 Per què el meu vehicle no té etiqueta de la DGT si passo els controls d’emissions dels vehicles a les ITV ?

Els vehicles, per poder ser considerats aptes per circular, prèviament han hagut de superar les normatives de la Unió Europea relatives a l’homologació i la matriculació vigents en cada moment. Aquestes normatives estableixen, entre altres aspectes tècnics, uns límits d’emissions de contaminants a l’atmosfera. Les inspeccions periòdiques obligatòries de les ITV comproven, entre d’altres, que les emissions de cada vehicle s’ajusten als límits originalment aprovats, és a dir, que no han variat en relació amb el moment en què van sortir de fàbrica.

Els límits d’emissió de contaminants per als nous vehicles que es van homologant i matriculant a la Unió Europea han sofert una reducció espectacular en els últims anys, gràcies a la millora de les tecnologies anticontaminants. Així, els vehicles més antics, tot i que puguin superar favorablement els controls d’emissions que es fan a les inspeccions periòdiques obligatòries de les ITV, tenien uns límits d’emissió més permissius que els que s’apliquen actualment als vehicles més nous, per tant, els vehicles més antics tenen unes emissions molt més elevades.

2.8 Quines bonificacions tenen els vehicles amb distintiu ambiental ECO i ZERO ?

Els vehicles de tot tipus (excepte remolcs), classificats com a Zero emissions segons el registre de vehicles de la Direcció General de Trànsit (Annex II e) del Reial Decret 2822/1998, de 23 de desembre, pel que s’aprova el Reglament General de Vehicles) gaudiran de les següent bonificacions a la quota de l’impost que es detalla a continuació, a comptar des de l’exercici de la seva primera matriculació davant de la Direcció General de Transit:

• Primer exercici un 75 %
• Segon exercici un 65 %
• Tercer exercici un 50 %
• Quart exercici un 30 %

En cas de vehicles que compleixin els requisits anteriors, destinats a l’activitat de taxi a Reus, gaudiran d’una bonificació del 75 % els quatre primers anys des de l’alta del vehicle.

En el cas que es produeixi la meritació de l’impost i no es disposi de la classificació de vehicles amb Zero emissions, per part de la Direcció General de Trànsit, gaudiran de la bonificació els vehicles classificats com a vehicles elèctrics de bateria (BEV), vehicles elèctrics d’autonomia estesa (REEV), vehicles d’hidrogen (HICEV), vehicle elèctric híbrid endollable (PHEV) amb una autonomia mínima de 40 km exclusivament en mode elèctric o vehicle de pila de combustible.

Aquestes bonificacions estan contemplades a l’Ordenança Fiscal 4 de Reus 2025, Article 6é. Bonificacions sobre la quota, punt 2.

3.1 Exempcions i moratòries.

El Registre municipal de vehicles és un registre administratiu de control de vehicles i les seves persones titulars que acreditin trobar-se en algun dels supòsits d’exempció, autorització o moratòria previstos en l’Ordenança reguladora de la ZBE de Reus. Tots els casos que resumirem a continuació, estan detallats a l’Annex 3, apartat 3.2-A de l’Ordenança.

A. Vehicles destinats al transport de Persones amb Mobilitat Reduïda (VPMR), tant vehicles particulars com de transports col·lectiu.

B. Vehicles de serveis d’emergència i essencials.

C. Vehicles dedicats al transport de persones amb malalties o discapacitats

D. Vehicles que transportin persones diagnosticades de malalties que requereixen fer tractaments mèdics de manera periòdica en centres sanitaris ubicats dins alguna ZBE.

E. Vehicles que presten un servei o activitat singular i vehicles històrics.

• Vehicles especials previstos a l’annex 5 de l’ordenança i definits de conformitat amb l’annex II del Reial decret 2822/1998, de 23 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament general de vehicles, que estableix la classificació dels vehicles per criteris d’utilització.
• Vehicles amb autorització municipal específica per prestar servei en activitats singulars o
  esdeveniments extraordinaris a la via pública, com ara obres, ocupacions de la via pública o celebracions d’esdeveniments extraordinaris.
• Vehicles registrats a la Direcció General de Trànsit (d’ara endavant, la DGT) amb què els
  tallers autoritzats duguin a terme proves de circulació o proves dinàmiques.
• Vehicles històrics segons normativa vigent.

F. Vehicles que constitueixin un instrument necessari per a l’exercici de l’activitat professional les persones titulars dels quals estiguin pròximes a l’edat de jubilació.

G. Vehicles de persones amb rendes baixes.

H. Vehicles en moratòria per reposició.

I. Vehicles en moratòria que presten servei de transport públic i col·lectiu de persones.

J. Vehicles en moratòria que realitzen transport de mercaderies.

K. Vehicles en moratòria que presten serveis municipals de llarga temporalitat.

L. Vehicles que disposin de matrícula estrangera i compleixin els requisits tecnològics i d'emissions d'accés a la ZBE.

Per poder beneficiar-se d’aquestes exempcions i moratòries, caldrà, en qualsevol cas, que el vehicle estigui inscrit vàlidament en el Registre municipal de vehicles autoritzats a la ZBE, en els termes i les condicions que permetin acreditar els supòsits  al·legats en cada cas per a la seva inscripció, d’acord a l’establert a l’instrument jurídic que s’acordi per a regular el Registre municipal de vehicles autoritzats a la ZBE.

3.2 Sistema d’autoritzacions.

Per tal d’accedir a la ZBE, els vehicles de les categories indicades en l’apartat anterior, s'hauran d’inscriure al Registre municipal de vehicles autoritzats i obtenir, si s’escau, les autoritzacions corresponents, seguint el sistema que s’exposa en els apartats següents.

Exempcions. Les persones titulars dels vehicles de les categories A, B i C estan exemptes del sistema d’autoritzacions temporals i, per tant, no cal que obtinguin cap autorització per accedir a les ZBE. En tot cas, per gaudir de les exempcions és imprescindible que els vehicles de les categories A, B, C estiguin degudament inscrits en el Registre de vehicles autoritzats per poder accedir i circular per les ZBE.

Autorització temporal. Les persones titulars dels vehicles de la categoria D, E, F, G han d’obtenir una autorització temporal per accedir a les ZBE. Aquesta autorització temporal s’atorgarà per al nombre de dies que duri el servei o l’activitat singular, de manera que:

• En el cas de vehicles que transportin persones diagnosticades de malalties que requereixin tractaments mèdics (categoria D), l’autorització temporal s’atorgarà per al període de temps que duri el tractament mèdic, amb un màxim d’un any i exclusivament per als trasllats directament relacionats amb aquest tractament.
• En el cas dels vehicles especials (categoria E.i), l’autorització s’atorgarà per dos anys sempre que es mantinguin els requisits del vehicle i sens perjudici de les facultats dels del servei municipal competent, de poder revisar la inscripció tenint en compte el compliment dels requisits i qualsevol modificació de l’ordenança o de les disposicions normatives d’aplicació.
• En el cas de vehicles amb una autorització específica municipal o vehicles amb què els tallers autoritzats duguin a terme proves de circulació o proves dinàmiques (categories E.ii i E.iii respectivament), l’autorització s’atorgarà per al nombre de dies que es presti l’activitat segons hagi establert l’autorització municipal.
• En el cas dels vehicles de les categories F, G, l’autorització temporal s’ha de sol·licitar d’acord amb el que preveu l’annex 4 de l’Ordenança i s’explica a la pregunta 3.5 de les FAQs.

Vehicles en moratòria. Per les persones titulars dels vehicles de les categories H, I, J, K la moratòria s’haurà de sol·licitar i s’atorgarà d’acord amb els requisits que s’estableixin a l’annex 4 de l’Ordenança i i s’explica a la pregunta 3.6 de les FAQs.

Autorització per als vehicles estrangers. Les persones titulars dels vehicles de les categories L podran accedir a la ZBE el nombre màxim anual de 24 dies sense necessitat de realitzar cap tràmit.

Una vegada que s’hagi superat aquest nombre màxim de dies, els vehicles que disposin de matrícula estrangera i que no compleixin amb els requisits tecnològics i d’emissions d’accés a la ZBE, no podran accedir a la ZBE. En el cas dels vehicles de la categoria L citats anteriorment podran continuar accedint a la ZBE més enllà del nombre màxim anual de 24 dies, un cop s’hagin inscrit al registre municipal i s’hagi validat el document de registre del vehicle on s’especifiqui la matrícula, la classe Euro, el tipus de vehicle, el tipus de combustible i la data de la primera matriculació. Si no es disposa de la classificació Euro del vehicle, s’haurà d’acreditar el compliment dels nivells d’emissions de NOx i partícules mitjançant un document oficial.

Accessos diaris anuals. Les persones titulars dels vehicles més contaminants definits a l’apartat 2 de l’annex 2 d’aquesta ordenança, podran accedir a la ZBE, segons el nombre màxim de 24 dies en un període d’un any comprès entre l’1 de gener i el 31 de desembre de cada anualitat sense necessitat de realitzar cap tràmit.

La persona titular del vehicle que hagi accedit a la ZBE sense l’autorització corresponent, haurà de tramitar-la davant el Registre de vehicles autoritzats com a màxim 24 hores després del moment que efectivament s’hagi accedit a la ZBE. En el cas que l’accés hagi estat motivat per una urgència mèdica degudament acreditada, es pot tramitar l’autorització en el termini de tres dies, comptats a partir del mateix dia en què hagi tingut lloc.

3.3 Les categories de vehicles de motor que no necessiten inscriure’s al Registre municipal de vehicles

a) Vehicles més contaminants que accedeixin esporàdicament a la ZBE: s’inclouen dins d’aquesta categoria tots els vehicles que, tenint l’accés i la circulació a la ZBE restringits d’acord amb el que s’estableix en l’ordenança, accedeixin esporàdicament a la ZBE limitats a un màxim de 24 dies a l’any. Els vehicles contaminants que accedeixin esporàdicament a la ZBE no caldrà que s’inscriguin en el Registre de vehicles autoritzats, obtenint les autoritzacions de manera automàtica.

b) Vehicles que disposin de matrícula estrangera i que no compleixin amb els requisits tecnològics i d’emissions d’accés a la ZBE: s’inclouen dins d’aquesta categoria tots els vehicles estrangers que, tenint restriccions a la ZBE d’acord amb el que s’estableix en l’ordenança, accedeixin esporàdicament a la ZBE limitats un màxim de 24 dies a l’any. No caldrà que s’inscriguin en el registre, obtindran les autoritzacions de manera automàtica.

c) Vehicles que es dirigeixin a estacionar als aparcaments d’ús públic ubicats dins la ZBE (excepte aparcaments en superfície a la via pública), sense limitació d’accessos. Els titulars dels aparcaments d’ús públic de la ZBE, hauran de signar un conveni amb l'Ajuntament de Reus, per tal d'autoritzar l'accés als vehicles destinats als seus aparcaments i als efectes de l’adequat control d’aquestes autoritzacions, relatiu a la implantació d'un sistema de control d'accés als espais d'aparcament d’ús públic, el seu cost, instal·lació i gestió.

d) Les persones residents, durant el termini d'un any des de la implantació de la ZBE, poden accedir a la ZBE del seu municipi fins a un màxim de 52 dies a l'any.

3.4 Autoritzacions temporals per a residents de la ZBE i altres casos

Vehicles que pertanyen a residents o amb plaça d’aparcament dins la ZBE que poden inscriure’s en el registre municipal.

a) Vehicles de les persones residents a la ciutat de Reus i estiguin al corrent de pagament de l’IVTM a Reus.

b) Que la persona, en el moment d’entrada en vigor de la ordenança, disposi d’una plaça d’aparcament en propietat, d’un abonament o contracte de lloguer en un aparcament situat dins l'àmbit de la ZBE.

3.5 Altres autoritzacions temporals en funció de diferents situacions 

Poden obtenir autoritzacions temporals d’accés, circulació i estacionament per la ZBE:

• Vehicles que constitueixen un instrument necessari per a l’exercici d’activitat professional les persones titulars dels quals estiguin pròximes a l’edat de jubilació – Categoria F
  L’autorització temporal tindrà una validesa d’un any a partir de la seva inscripció en el Registre, sempre que es mantinguin les condicions inicials de la persona sol·licitant i del vehicle. Es pot renovar anualment per un període màxim de 4 anys.
• Vehicles de persones amb rendes baixes – Categoria G
  A aquests efectes es consideren els vehicles de titularitat de persones residents, de persones treballadores i de persones visitants que acreditin uns ingressos econòmics anuals de la seva unitat familiar (pel global dels conceptes corresponents a pensions, ajudes, rendes, lloguers, interessos de capital, etc.) inferiors a dues vegades l’indicador públic de renda d’efectes múltiples (IPREM), incrementat segons el nombre de membres de la unitat familiar de la manera següent:
  a) si la unitat familiar és de dues persones, el límit és l’IPREM multiplicat per 2,5.
  b) si la unitat familiar és de tres persones, el límit és l’IPREM multiplicat per 2,9.
  c) si la unitat familiar és de quatre persones, el límit és l’IPREM multiplicat per 3,3.
  d) si la unitat familiar és de cinc persones, el límit serà l'IPREM multiplicat per 3,7.
  e) si la unitat familiar és de sis persones o més, el límit serà l'IPREM multiplicat per 4.
  Als efectes d’aquesta ordenança, s’entén per unitat familiar la formada pel sol·licitant, el cònjuge o parella de fet i els infants o adolescents menors de 25 anys.
  Per al còmput de la renda es tindran en compte els ingressos bruts anuals de l’exercici anterior a l’any en curs del sol·licitant i, si escau, els del cònjuge o la persona amb la qual mantingui una relació anàloga d’afecte (ingressos bruts que es corresponen amb la base imposable general de l’IRPF o la capçalera d’imputacions aportada per l’AEAT).
  L’autorització temporal tindrà una validesa d’un any a partir de la seva inscripció en el Registre. La inscripció es podrà renovar, sempre que es mantinguin les condicions inicials de la persona sol·licitant i del vehicle.

3.6 Moratòria per a furgonetes, camions i autocars

• Vehicles en moratòria per reposició – Categoria H
  S’inclouen dins d’aquesta categoria tots els vehicles que tenen l’accés i la circulació a la ZBE restringits d’acord amb el que s’estableix en l’ordenança, i les persones titulars dels quals han acreditat, la compra d’un vehicle de motor nou que compleix els requisits tecnològics i d’emissions per poder accedir i circular per la ZBE. La moratòria és màxima d’un any.
• Vehicles en moratòria que presten servei de transport públic i col·lectiu de persones - Categoria I
  Els vehicles que presten el servei de transport públic, sempre que s’hagi aprovat un pla de renovació de flota, tenen un període màxim d'exempció de:
  • Tipus M1: Període màxim de 2 anys d’exempció + 2 anys d’ampliació per motius degudament justificats. La moratòria màxima és de 4 anys.
  • Tipus M2: 2 anys de pròrroga del calendari + període màxim de 2 anys d’exempció + 2 anys d’ampliació per motius degudament justificats. La moratòria màxima és de 6 anys.
  • Tipus M3: 2 anys de pròrroga del calendari + període màxim de 2 anys d’exempció + 2 anys d’ampliació per motius degudament justificats. La moratòria màxima és de 6 anys.
• Vehicles en moratòria que realitzen transport de mercaderies - Categoria J
  • Tipus N1: 2 anys de pròrroga del calendari + Període màxim de 2 anys d’exempció. La moratòria màxima és de 4 anys.
  • Tipus N2: 2 anys de pròrroga del calendari + període màxim de 3 anys d’exempció. La moratòria màxima és de 5 anys.
  • Tipus N3: 2 anys de pròrroga del calendari + període màxim de 3 anys d’exempció. La moratòria màxima és de 5 anys.

• Vehicles en moratòria que presten serveis municipals de llarga temporalitat – Categoria K
  Els vehicles que presten el servei de transport públic, sempre que s’hagi aprovat un pla de renovació de flota, tenen un període màxim d'exempció de:

  Vehicles municipals que presten servei de transport públic.

  • Tipus M: 2 anys de pròrroga del calendari + període màxim de 2 anys d’exempció (Pla de Renovació de Flota aprovat) + 2 anys d’ampliació per motius degudament justificats. La moratòria màxima és de 6 anys.
     

  Vehicles municipals que presten servei de transport de mercaderies o materials.

  • Tipus N: 2 anys de pròrroga del calendari + període màxim de 2 anys d’exempció (Pla de Renovació de Flota aprovat) + 2 anys d’ampliació per motius degudament justificats. La moratòria màxima és de 6 anys.
     

3.7 Quan m’hauré de donar d’alta al registre de vehicles autoritzats ?

Al llarg del 2025 estarà operatiu el Registre municipal de Vehicles per poder fer les sol·licituds d’exempcions i d’autoritzacions temporals.

L’aplicació del règim sancionador estarà condicionada, en tot cas, a l’efectiva implementació del registre d’autoritzacions i altres mecanismes de gestió i control d’accessos.
 

3.8 Caldrà demanar una autorització a cada ZBE de la resta de municipis ?

La creació i regulació d’aquest Registre municipal de vehicles es farà sense perjudici que, en un futur, es produeixi una adhesió de l'Ajuntament de Reus a registres o sistemes supramunicipals que tinguin la finalitat de gestionar de forma agregada i coordinada ZBE de diferents municipis catalans. Mentre no es materialitzi aquesta possibilitat, la gestió de la ZBE  es durà a terme amb el Registre municipal de vehicles específic.

3.9 Puc circular amb el meu vehicle sense distintiu si tinc la mobilitat reduïda ?

Sí, els vehicles sense distintiu ambiental destinats al transport de Persones amb Mobilitat Reduïda (VPMR), tant de particulars com de transport col·lectiu, no estan afectats per les restriccions d’accés, circulació i estacionament. (Annex 3 apartat 3.2 -A i Annex 4 apartat A).

És necessari registrar el vehicle una sola vegada al Registre municipal de vehicles una sola vegada i tindrà una validesa permanent, sempre que es mantinguin les condicions inicials de la persona sol·licitant i del vehicle.
 

3.10 Puc circular amb un vehicle històric ?

Els vehicles considerats de caràcter clàssic o històric estan subjectes a les mateixes restriccions que la resta de vehicles sense distintiu ambiental del parc automobilístic.

Podran accedir, circular i estacionar a la ZBE sempre que no superin els nombre màxim de 24 dies d’accés a la ZBE en un període d’un any comprés entre l’1 de gener i el 31 de desembre de cada anualitat sense necessitat d’inscriure’s al registre municipal de vehicles.

També podrà sol·licitar una autorització temporal per poder accedir a la ZBE surant el període que duri l’activitat singular. La persona sol·licitant ha de demostrar que el vehicle està matriculat com a històric.
 

4.1 La contaminació de l’aire afecta la salut pública ?

Si, segons l'Agència Europea del Medi Ambient (EEA), la contaminació de l'aire és el risc més gran per a la salut ambiental d'Europa i afecta de manera significativa la salut de la població europea, especialment a les zones urbanes. Tot i que les emissions de contaminants atmosfèrics clau i les seves concentracions a l'aire ambient han disminuït significativament durant les últimes dues dècades a Europa, la qualitat de l'aire encara és pobre en moltes àrees.

4.2 Com està l’aire de Reus ?

El pla de Qualitat de l’aire, Horitzó 2027, recomana als legisladors a emprar mesures per donar compliment als límits més restrictius possibles davant de les més que possibles modificacions legals que s’esdevindran els anys vinents en l’àmbit europeu, estatal i autonòmic.

Per aquesta raó les mesures emprades a Reus tenen en compte la legislació vigent, però la mirada en els llindars recomanats per l’OMS.
 

• Mesuraments de l’estació de Reus de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica:
   
  Els límits màxims recomanats per l’OMS són de :
  
  NO2 màxim 10 μg/m3 de Valor Límit Anual (VLA). L’estació marcava 17 μg/m3. 

  PM10 màxim 15 μg/m3 de Valor Límit Anual (VLA). L’estació marcava 23 μg/m3.
   

• Estudi de la Qualitat de l’aire 2023 fet per l’empresa 4SFERA INNOVA, sobre les concentracions de NO2.
  
  El NO2 , les exposicions a llarg termini de NO 2 es relacionen amb un increment dels símptomes de bronquitis en nens asmàtics.
  Es van mesurar les concentracions de NO2 en 26 punts diferents i es van mesurar mitjançant dosímetres passius durant un període de 4 setmanes (del 09/11/23 al 28/12/23).
  Els resultats donen una mitjana durant el període de mesures de 23 μg/m3, superant tant els límits establerts per la legislació nacional i europea ( 20 μg/m3) i els límits recomanats per l’OMS ( 10 μg/m3).
  Llocs com l’Av. Marià Fortuny 72, els valors eren de 32 μg/m3, Av. Jaume I - 31 μg/m3, i Av.
  Cardenal Vidal i Barraquer 51 - 30 μg/m3.
   

• Anàlisis dels nous sensors recentment instal·lats a la ciutat de Reus:

  La xarxa de monitoratge consta de 10 estacions repartides pel municipi, per l'anàlisi s’han fet servir dades recollides per aquestes estacions en el període que va de l’11/06/24 al 09/11/24.

  ➔    Diòxid de Nitrogen NO2:
  El NO2 , les exposicions a llarg termini de NO 2 es relacionen amb un increment dels símptomes de bronquitis en nens asmàtics.

  • L’estació 1 i 10 sobrepassen els límits de l’OMS.
  • L’estació 2, 3, 7 i 8 superen els valors recomanats per l’OMS, però la freqüència de superació no es troba fora dels límits recomanats per l’OMS.
     
• Ozó troposfèric O3:
  
  Els efectes per a la salut, l’ozó pot provocar tos, irritacions a la faringe, el coll i els ulls i dificultats respiratòries com la gola seca. També pot provocar altres problemes respiratoris com una major incidència i un agreujament de l’asma, pot reduir la funció pulmonar i provocar una inflamació de les vies respiratòries, que generi símptomes respiratoris i una alteració del rendiment. Els nivells elevats d’ozó també poden provocar un increment de la mortalitat diària.
   
  • Totes les estacions superen els límits recomanats per l’OMS.
  • L’estació 1, 2, 5, 6, 7, 8 i 10, excedeixen els límits, però no amb una freqüència superior a la legalment establerta (RD 102/ i Directiva UE)

Material particulat:

Els efectes per a la salut són un augment d’afeccions respiratòries i cardiovasculars, com ara l’agreujament de l'asma i dels símptomes respiratoris, i un increment de la mortalitat per malalties cardiovasculars i respiratòries i per càncer de pulmó. A més, s’ha comprovat que l’exposició a PM pot afectar el desenvolupament pulmonar en nens.

• Material Particulat PM10:
  L’estació 7 és l’única que excedeix el límit i freqüència marcat per l’OMS. 
  L’estació 7 excedeix el límit però no la freqüència segons les normatives nacionals i europees.
  Es detecten pics a les hores puntes del matí de 7:00 a 10:00h.

• Material Particulat PM2’5:
  L’estació 3, 4, 5, 6, 7, 8 i 9 excedeixen el límit però no la freqüència segons les normatives nacionals i europees.
  L’estació 1 i 9 excedeixen el límit però no la freqüència marcada per l’OMS.
  L’estació 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 i 10 excedeixen el límit i la freqüència marcada per l’OMS.

  

Conclusions:

Segons els valors recomanats per l’OMS, de referencia pels estudis vinculats a la salut, s’observa un rang de potencial millora de la qualitat de l’aire al municipi.

Les estacions que mostren unes dades més desfavorables pel que fa a qualitat de l’aire són la 3, 4, 6 i 7.

En suma, els nivells de concentració de contaminants a Reus no es troben fora dels límits establerts per la legislació vigent. Tot i això, en considerar les recomanacions de l’OMS, s’evidencia un marge de millora, especialment a l'ozó troposfèric (O3) i  a les partícules PM2’5.

La contaminació acústica reflecteix els nivells promig observats al mapa de soroll i evidencia el marge de potencial de reducció de les emissions acústiques. Tot això permet establir un horitzó d’objectius quantificables i realistes cap als quals orientar el disseny estratègic de la ZBE de Reus.
 

4.3 Quins efectes té la contaminació sobre la salut de les persones ?

Segons l'Agència Europea del Medi Ambient (EEA) i l'Organització Mundial de la Salut (OMS), els efectes de la contaminació sobre la salut són: efectes sobre el sistema nerviós central (partícules), asma i funció pulmonar reduïda (partícules), malaltia pulmonar obstructiva crónica (partícules), efectes sobre el sistema reproductiu (partícules), efectes al fetge, a la melsa i a la sang (NO2), càncer de pulmó (NO2 i BaP), efectes cardiovasculars (partícules, SO3, O3), etc.

A conseqüència de la contaminació atmosfèrica hi ha un nombre creixent d’evidències que suggereixen una relació causal amb la diabetis tipus II i un impacte en la mortalitat neonatal deguda al baix pes en néixer i a una gestació curta. A més, l’exposició a la contaminació de l’aire pot incrementar la incidència i mortalitat de malalties com l’Alzheimer i d’altres malalties neurològiques.

Els grups de persones més vulnerables als efectes de la contaminació atmosfèrica són les persones amb malalties respiratòries o de l’aparell circulatori, els nadons, els infants en edat preescolar i les dones embarassades. Algunes persones grans poden ser també vulnerables a causa de la disminució de la funció dels òrgans amb l’edat.

Les exposicions prolongades al soroll de manera constant s’associa amb estrès, molèsties, trastorns del son, alteracions cognitives i amb malalties cardiovasculars, en particular la cardiopatia isquèmica. Línies de recerca més recent ja han establert uns primers lligams entre el soroll del trànsit i un major risc de diabetis i obesitat i també s’està estudiant els seus possibles efectes sobre l’embaràs.

Una ZBE és una mesura necessària per combatre la mala qualitat de l’aire i el soroll ambiental amb l’objectiu de reduir les emissions  per  protegir la salut de les persones.
 

4.3 Que hi diu la comunitat científica ?

L'elevada contaminació atmosférica té uns efectes directes sobre la salut de les persones que la comunitat científica ha pogut parametritzar en més de 3.000 morts prematures anuals a l'entorn metropolita de Barcelona. El novembre de 2017 es va presentar l’informe sobre l'estat de la salut a Barcelona que indicava que el càncer de pulmó ja és la primera causa de mort prematura entre les dones.

En els darrers anys s'han multiplicat les proves que relacionen salut i contaminació. Més concretament, els estudis relacionen la contaminació atmosfèrica amb diverses patologies:

• Un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) destaca que l'ampliació de les xarxes de carrils bici a les ciutats podria aportar beneficis considerablesper a la salut i l'economia. Més concretament, l'ampliació de les xarxes de carrils bici a les ciutats europees podria evitar fins a 10.000 morts prematures. En el cas de Barcelona, si tots els carrers disposessin d'infraestructura ciclista, s'evitarien 248 morts prematures cada any: https://www.isglobal.org/ca/-/las-ciudades-europeas-podrian-evitar-hasta-10-000-muertes- prematuras-ampliando-las-redes-de-carriles-bici
• L'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), l'Hospital del Mar i l'Institut de Salut Global Barcelona (ISGlobal) revelen en un estudi que els alts nivells de contaminació incrementen un 20% el risc de patir un ictus aterotrombòtic: https://www.parcdesalutmar.cat/ca/noticies/view.php?ID=8619
• Experts del Vall d'Hebron Barcelona Campus Hospitalari i el CIBER en la seva àrea de malalties cardiovasculars (CIBERCV) han fet un estudi que demostra que els dies en què els nivells de contaminació atmosfèrica són més elevats a l'àrea metropolitana de Barcelona es produeixen més atacs de cor: https://gacetamedica.com/newsletter/cat-unestudi-del-vall-d- hebron-relaciona-la-contaminacio-amb-els-atacs-de-cor-greus-fy1265610/
• La Comissió Lancet sobre Contaminació i Salut indica que la contaminació va provocar 23.987 morts a Espanya el 2015, cosa que significa 1 de cada 17: https://www.thelancet.com/pb-assets/Lancet/stories/commissions/pollution-2017spanish_tr anslation.pdf
• Un estudi epidemiològic a gran escala de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i la Societat Americana contra el Càncer vincula alguns contaminants de l'aire amb la mortalitat per càncer de ronyó, de bufeta i colorectal. La recerca va fer un seguiment durant 22 anys (del 1982 al 2004) a més de 600.000 persones adultes i va relacionar la mortalitat per 29 tipus de càncer amb l'exposició residencial a tres contaminants ambientals: PM2,5, diòxid de nitrogen (NO2) i ozó (O3): https://www.isglobal.org/ca/-/la-contaminacion-del-airetambien-se- asocia-con-mortalidad-por-cancer-de-rinon-vejiga-y-colorrectal
• El darrer treball d'ISGlobal de Barcelona indica que un increment de 5 μg/m3 de PM10 a l'aire respirat dona com a resultat la pèrdua de gairebé un any de vida (Environment International, 2016): https://www.isglobal.org/ca/-/asocian-la-exposicion-a-la-contaminacion- atmosfericacon-una-reduccion-importante-de-la-esperanza-de-vida-en-espana
• El Projecte BREATHE constata una afectació negativa en el desenvolupament dels infants sotmesos a contaminació atmosfèrica a les escoles, més hiperactivitat i dèficit d'atenció en els    adolescents    (Environment    International, 2016): https://www.isglobal.org/ca/-/breathebrain-development-and-air-pollution-ultrafine-particles-in-school-children
• La contaminació atmosfèrica és la causa de diverses afectacions cerebrals com ictus o accidents cardiovasculars (OMS), malalties degeneratives (Journal of Alzheimer's Disease, 2015) i diversos problemes de salut mental (JAMA Psychiatry, gener 2013).
• Es constaten múltiples evidències de l'efecte en l'aparell respiratori, com càncers de pulmó (OMS), pneumònies (OMS), afectacions pulmonars diverses (Thorax, 2009, 64) i obstruccions pulmonars cròniques (OMS).
• Es destaquen diversos estudis sobre impactes en el sistema reproductor (CREALISGlobal) i sobre afeccions coronàries (Circulation, 2010 i OMS).

4.5 Els vehicles sense distintiu ambiental són realment més contaminants ?

Sí, efectivament, els vehicles als quals no correspon distintiu són els més contaminants. El sistema d'etiquetatge l'ha dut a terme la Direccio General de Transit (DGT) d'acord amb el Pla nacional de qualitat de l'aire i proteccio de l'atmosfera 2013-2016 del Ministeri d'Agricultura, Alimentacio i Medi Ambient. Es tracta d'un sistema d'etiquetatge segons la normativa d'emissions – tecnologia Euro- i el tipus de combustible.

Hi ha multiples evidencies cientifiques que determinen que els vehicles sense distintiu ambiental presenten uns nivells d'emissions de contaminants locals (particules i NOx) més elevats. L'any 2017, l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i l'Ajuntament de Barcelona van dur a terme un estudi, sobre el parc real de vehicles que circulen cada dia per la metròpoli, i se n'ha calculat l'impacte ambiental sobre la qualitat de l'aire en condicions reals de circulació. Els treballs van determinar que els vehicles amb distintiu ambiental de la DGT provoquen entre un 32% i un 80% de les emissions de NO2 i entre un 69% i un 94% de les emissions de partícules, respecte d'un vehicle sense distintiu.

4.6 El dièsel és el carburant que més contamina?

Als anys noranta, l'estratègia europea per reduir els gasos amb efecte d'hivernacle (sobretot el CO2) va apostar per vehicles més eficients, que consumissin menys. Això va originar que, a finals de la dècada, els motors dièsel fossin els més venuts. Per bé que és cert que els dièsel emeten menys CO2 que els de benzina, també ho és que expulsen quantitats superiors d'altres components molt nocius: partícules en suspensió (PM2,5 i PM10) i diòxid de nitrogen (NO2).

Segons càlculs de la Generalitat, un turisme de gasolina anterior a la normativa Euro 1 (de més de 20 anys) emet 58 vegades més NO2 que un de nou. Retirar de la circulació un vehicle dièsel de més de 20 anys equivaldria a treure del trànsit 35 vehicles moderns equivalents.